Malsons

2008-03-04T20:50:00.007+01:00

Aquesta nit he tingut un somni. Encara que més aviat semblava un malson. Era tant real, tant possible. Quan he despertat no volia moure'm del llit, perquè creia que realment havia passat.

I llavors, ha passat. Me n'he adonat de que el que havia somniat no distava tant de la realitat. He sentit com una sensació freda em recorria tot el cos, com si m'haguessin tirat una galleda d'aigua a sobre.

Però lo pitjor de tot, és que he sigut conscient de què no hi ha res a fer. No és qüestió de d'esforçar-se, ni de canviar coses. No depèn de mi, simplement, és així.

I només queda resignar-se.

És trist.

3, 2, 1..

2008-03-03T18:11:00.002+01:00

Ja fa temps que em tornava a rondar pel cap la idea de reprendre un blog personal. Tot va començar una melancòlica tarde en la què, gràcies a l'avorriment, vaig començar a rellegir el meu antic bloc.

M'encantava aquell petit racó tant personal, tant meu. Em servia per pensar sobre mi, sobre el meu voltant, sobre la vida, sobre tot i sobre res al mateix temps. Van ser dos anys intensos plens de sentiments entremesclats i confusos, fins que va acabar una etapa a la meva vida.

Vaig intentar encetar una nova etapa, amb un nou bloc que marqués un punt i seguit a la meva vida, però les circumstancies, m'atreviria a dir que positives, de la vida no em van permetre escriure tot el que m'hagués agradat. Suposo que ja no tenia necessitat de fer-ho.

I ara, de manera insospitada, he sentit una gran necessitat de tornar a escriure. Tornar a deixar sortir els meus pensaments i sentiments en forma de paraules, moltes vegades sense sentit, però paraules, al cap i a la fi.

Andrea

Malsons

3, 2, 1..